A aquest apartat trobareu documents relacionats amb els noms locals d’ocells de casa nostra.

Des del CAE hem iniciat la recopilació dels noms locals d’ocells emprats a les comarques empordaneses, per tal d’evitar que aquesta riquesa es perdi en l’oblit. Hem començat per fer una revisió bibliogràfica. D’aquesta tasca n’ha sortit dos documents. El primer, recull els NOMS AMB UNA REFERÈNCIA EMPORDANESA i el segon, recull NOMS EMPRATS A LES COMARQUES GIRONINES SENSE REFERÈNCIA EXPLÍCITA A L’EMPORDÀ.

Estem segurs de l’existència de molts més noms guardats, sobre tot, a la memòria de persones grans. Per això, convidem a tothom a fer-nos arribar aquella paraula “no oficial” que havia emprat sempre per a designar un ocell o grup d’ocells. La nostra adreça de correu electrònic és: info@comiteempordanes.org.

Les dades que ens farien falta són les següents:

Nom “no oficial” de l’ocell o grup d’ocells. Exemple: Nereta.
Nom oficial de l’ocell o grup d’ocells. Exemple: Oreneta (sense especificar espècie).
Lloc on s’empra. Exemple: La vall del d’Aro (Baix Empordà).
Nom de la persona que l’envia. Exemple: Carlos Alvarez Cros
Email de la persona que l’envia. Exemple: carlosalvarezcros@gmail.com
Nom de la persona que el fa servir. Exemple: Josep Ma Bas Lay
Dites o observacions. Exemple: «N’ha fuit una nereta, cap al molí de vent» (cançó pop. empordanesa).
Si n’hi ha, dada bibliogràfica. Exemple: Alvarez, C. 1999. Els ocells de la vall del Ridaura. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Guíxols.

Per fer-vos la feina una mica més fàcil hem creat aquest Formulari de noms populars.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

CAE

NOTA

Les referències bibliogràfiques d’on s’ha extret els noms populars són les que figuren al final d’aquestes línies. La immensa majoria corresponen a noms recollits per Vayreda, que es donen per bons a la província de Girona. En tot cas, s’ha de fer notar que sembla que Vayreda va manllevar molts d’aquests noms de l’obra del doctor Louis Companyo: Histoire Naturelle du département des Pyrénées-Orientales, editada a Perpinyà, el 1863.(http://www.archive.org/stream/histoirenaturell03comp/histoirenaturell59comp_djvu.txt).

La grafia emprada per Vayreda sovint no es correspon amb les actuals regles ortogràfiques catalanes, per la qual cosa s’ha adaptat la majoria de noms i no s’ha considerat els que coincideixen amb els noms oficials actuals. Per exemple “Signa” s’hauria d’haver adaptat com a “Cigne”, però en correspondre’s amb el nom oficial de l’ocell, no s’ha considerat. De fet, l’obra de Vayreda serví de base, a principis dels anys 50, per a l’elaboració de la llista patró de noms d’ocells en català, portada a terme, entre altres, per Josep M. de Segarra, Salvador Maluquer Maluquer i Joaquim Maluquer Sostres. Altres obres, com el Diccionari Català Valencià Balear Alcover – Moll o Els noms dels ocells de Catalunya, de Sallent, s’han nodrit de l’obra de Vayreda. Per tot això, és molt important la realització d’una feina de camp que permeti recuperar i/o confirmar l’ús dels noms populars dels ocells.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Alvarez, C. 1999. Els ocells de la vall del Ridaura. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Guíxols.

Associació Cultural Bitàcora. Àncora, núms.: 2.235 i 3.125. Sant Feliu de Guíxols, Associació Cultural Bitàcora.

Balcells, E. 1961. Sobre épocas de migración y trashumancia en el NE español. Ardeola 7. SEO, Madrid.

Castells, L., Torramilans, P. 2014. El niu dels noms. Recull dels noms populars dels ocells de Catalunya. Institut Lluís Vives, Barcelona.(http://ocells.illuisvives.cat/?page_id=608 ).

Comes, J. 1998. El parlar de Pau (Alt Empordà) a la dècada 1960-1970 (II). AIEE,31. Institut d’estudis empordanesos. Figueres.

Diccionari Català Valencià Balear Alcover – Moll. (http://dcvb.iecat.net/default.asp).

Feliu, P., Ruhí, A. 2009. Itineraris de Natura per l’entorn de Girona. Girona, Editorial Brau.

Fortià, R. 1986. Avifauna de les zones humides. Revista de Girona núm.: 115. Girona, Diputació de Girona.

Gran Diccionari Interactiu Altempordanès. (http://gdia-e.blogspot.com/).

Luna, X. 2014. Alguns mots dialectals empordanesos. (enllaç).

Maluquer i Sostres, J. 1981. Els ocells de les terres catalanes. 3a edició, ampliada. Editorial Barcino. Barcelona.

Massip, J. M. 1980. Els ocells: Banyoles; Fauna comarcal. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Mestre, P. 1971. Contribución a un estudio ornitológico del valle de Camprodón (Gerona). Miscelánea Zoológica , vol. 3, núm. 1.Museu de Ciències Naturals. Ajuntament de Barcelona.

Motjé. L. 1982. Els ocells de la comarca de la Selva. Diputació de Girona, Girona.

Perea, P. 2012 Scriptum Digital 1, pp. 107-135. (http://www.scriptumdigital.org/documents/PEREA_PILAR.pdf/).

Sala, E. 1981. El lèxic del parlar de Cadaqués. Estudi General, 1 (2). Girona, Universitat de Girona.

Sallent, A. 1922. Els noms dels ocells de Catalunya, Butlletí de dialectologia catalana, vol.10, p. 54-100. Oficines del Diccionari de la llengua catalana.

Sargatal, J. 1992. El Bruel, 1 Castelló d’Empúries, APNAE.

Sargatal, J., Llinàs, R. 1978. Els ocells de l’Empordà. Figueres. Centre Excursionista Empordanès.

Sunyer, D., Motjé. L. 1981. Ocells de Girona i la seva rodalia. Servei municipal de publicacions de l’Ajuntament de Girona, Girona.

Vayreda, E. 1883. Fauna Ornitológica de la Provincia de Gerona. Girona, Paciano Torres.